La nostra filosofia
Les alteracions conductuals i psicològiques tenen un precedent; per això, a partir d'un pla elaborat prèviament, l'objectiu és prevenir possibles problemes i alteracions psicològiques futures: prevenció de l'assetjament escolar (bullying) i de l'assetjament laboral (mobbing); prevenció d'alteracions de l'estat d'ànim i d'ansietat a causa de diferents fets personals (divorcis, patrons d'interacció familiar disfuncional, acomiadaments, malalties, baixa autoestima, estrès, entre altres); prevenció d'addiccions; etcètera.
S'ofereix un servei d'acompanyament durant el camí que ha de recórrer la persona, potenciant aquelles qualitats que no és capaç de reconèixer i apartant els obstacles que li impedeixen assolir un benestar personal òptim i saludable.
S'ofereix teràpia per als diversos problemes i alteracions psicològiques que afecten actualment la persona: problemes amb infants i adolescents (educació, criança, aferrament, vincles), problemes de parella, depressió, fòbies, addiccions, trastorns de l'aprenentatge, trastorns d'ansietat, trastorns de la conducta alimentària (anorèxia, bulímia, episodis d'afartament, pica, vigorèxia…), entre altres.
Com a psicòlegs, orientadors i terapeutes, conceptualitzem la relació terapeuta-client com a fonamental en el recorregut d'aquest camí. En les primeres sessions determinem (client i terapeuta, conjuntament) quina problemàtica es presenta i quins són els objectius que cal assolir. El client sempre es conceptualitza com una persona activa en tot el procés: se l'escolta, se l'entén i se'l té en compte. És habitual sentir clients que, quan han anat al psicòleg, aquest els ha posat uns «deures» o els ha indicat una sèrie d'«actituds i comportaments» que s'allunyen dels seus propis pensaments. Què volem dir? Si un client ve a la consulta perquè té una relació tensa amb un familiar i el psicòleg li acaba suggerint que cal posar distància o trencar la relació, moltes vegades aquest suggeriment fa que el client no se senti còmode. Potser el que busca són tècniques per resoldre les situacions conflictives amb aquest familiar de manera més adaptativa en lloc de trencar la relació. En aquest sentit, el psicòleg ha d'escoltar els pensaments i sentiments que sorgeixen arran de les conductes «x» que se li suggereix fer. Així doncs, poso l'accent en els pensaments, les emocions i els sentiments dels nostres clients. El camí fins a assolir un objectiu s'ha de fer de la millor manera possible, sense crear sentiments de culpa ni remordiments.
Quan parlem de la persona activa o del client actiu, ens referim al fet que ha de participar en tot el procés. Els psicòlegs hem de donar les eines necessàries perquè el client sigui autònom, sigui capaç de prendre per si mateix les seves pròpies decisions en situacions o problemes futurs i no depengui del seu psicòleg de confiança tota la vida. La meva manera de treballar s'orienta a oferir recursos, tècniques i eines que els meus clients podran utilitzar en múltiples situacions. El procés terapèutic s'ha d'orientar a ajudar en el problema actual, però també a oferir les eines necessàries perquè el meu client no depengui de mi. Per exemple, si uns pares arriben a la consulta perquè el seu fill té un problema específic, els puc ajudar a solucionar aquest problema concret, però la meva obligació i la meva ètica professional se sustenten a oferir-los eines addicionals per a problemes futurs. Que siguin ells mateixos capaços de resoldre'ls. Per aquest motiu, la feina amb infants i adolescents ha d'anar més enllà de la teràpia infantojuvenil. Els pares formen part del procés i tindran totes les eines per ser capaços d'educar els seus fills des d'una educació positiva, que és la que treballem.
En resum, primer establim una relació terapeuta-client basada en l'escolta activa, l'assertivitat i l'empatia. Entenem el problema actual, fixem uns objectius i oferim recursos i eines per a possibles problemes futurs. Sense oblidar que, en moltes ocasions, el client disposa d'eines i recursos, però el problema actual li impossibilita accedir-hi. Aquí és on torno a entrar jo: descobrir aquestes eines i fer-ne ús, i a més ensenyar-ne de noves.
Problemes més comuns
Tristesa, desànim, apatia, pèrdua d'interès en activitats plaents i un munt de sinònims o símptomes que acompanyen o substitueixen el concepte psicopatològic de la depressió. La depressió és un dels problemes més acusats de la nostra societat, amb més demanda a la consulta i dels que tenen més impacte psicosocial, i alhora és un dels problemes més incompresos.
La depressió en adults pot tenir un origen biològic a causa d'un desequilibri dels nivells de dopamina i serotonina, que condueix la persona a un estat d'ànim depressiu crònic. Però la depressió també pot ser el resultat de diverses situacions que viu la persona, com ara una baixa freqüència de reforçadors, situacions personals, familiars i socials (malalties, ruptures sentimentals, ruptures d'amistats, ruptures familiars, falta de projectes personals, falta de relacions interpersonals o dol), situacions laborals (acomiadament, assetjament laboral, falta de projectes laborals) i un llarg etcètera. Sense oblidar els factors cognitius (percepció desadaptativa dels fets, baixa autoestima, sentiment d'inutilitat, sentiment de falta de recursos personals, entre altres).
La depressió infantil i adolescent també és un dels problemes amb més demanda a les consultes psicològiques. El seu origen pot ser biològic o cognitiu, però també ambiental i/o situacional (divorcis dels pares, ruptures d'amistats, desenganys amorosos, fracàs escolar, assetjament escolar, falta de relacions interpersonals, etcètera).
A Badalona Psicòlegs treballem des de diferents models teòrics per donar una millor solució al problema del nostre client: teràpia psicoanalítica, teràpia cognitivoconductual i/o teràpia breu estratègica.
Novetat!
A Badalona Psicòlegs duem a terme una innovadora teràpia per a la depressió, treballant els pensaments i les creences desadaptatives que mantenen la depressió, combinada amb teràpia conductual centrada en l'activitat física, l'alimentació i la fitoteràpia.L'ansietat sol anar acompanyada d'una sèrie de característiques (inquietud, excitació i inseguretat) en múltiples circumstàncies i/o situacions personals. L'ansietat no és exclusiva de diferents psicopatologies com el trastorn d'ansietat generalitzada, els diferents tipus de fòbies (agorafòbia, fòbia social, fòbies específiques…) o el trastorn de pànic, sinó que pot aparèixer en els diferents problemes quotidians que pot tenir la persona (estrès, problemes familiars i/o socials, començar una feina nova, un acomiadament, endinsar-se en el món de la criança, problemes econòmics i un llarg etcètera).
A Badalona Psicòlegs abordem totes les causes que originen ansietat, fòbies i trastorns i que dificulten el benestar emocional. Des de diferents models teòrics i amb diferents tècniques de relaxació i respiració, acompanyem el client en la disminució i la canalització de l'ansietat per gestionar millor les diferents situacions.
Entenem la teràpia psicològica com una eina que ha d'estar a l'abast de totes les persones; per això orientem i ensenyem les diferents tècniques que es podran utilitzar tant en el problema actual com en problemes futurs, independentment de quin en sigui l'origen.
Novetat!
Els objectius de la psicologia s'han d'encaminar a fer que el client tingui plena autonomia en el seu dia a dia i gestioni les possibles situacions conflictives. Per aquest motiu, a Badalona Psicòlegs oferim un curs de tècniques de relaxació i respiració dividit en 6 sessions, a un preu assequible per al client i amb preus reduïts per a pensionistes i persones aturades.Moltes persones venen a la consulta per problemes relacionats amb l'estat d'ànim, l'ansietat, problemes de parella i un llarg etcètera, i sovint obliden el concepte d'autoestima.
L'autoestima fa referència a les creences que tenim sobre nosaltres mateixos entorn de les nostres capacitats, qualitats i maneres de sentir i/o de pensar que ens atribuïm, i que donen lloc a la nostra imatge personal. En altres paraules, parlaríem de la valoració que fem de nosaltres mateixos sobre la base de les sensacions i experiències que hem anat adquirint al llarg de la nostra vida.
Una persona amb pensaments i creences irracionals o desadaptatives entorn de les seves pròpies capacitats i qualitats en pateix la repercussió en la vida social, laboral i familiar.
Novetat!
A Badalona Psicòlegs, des del model cognitivoconductual juntament amb la teràpia breu i estratègica, treballem l'autoestima perquè es pugui canviar i modificar. En menys de 6 sessions, la persona observarà un canvi significatiu en la seva imatge personal.Addiccions íntimament lligades a l'evolució de l'ésser humà: addiccions al tabac, a l'alcohol, a la cocaïna, als fàrmacs, a les compres, al sexe, als jocs d'atzar, als telèfons mòbils, als videojocs, a les noves tecnologies i un llarg etcètera d'addiccions que encara han d'arribar.
Les addiccions es caracteritzen per una dependència física i psíquica cap a un objecte/substància/conducta, íntimament lligada a la pèrdua de control; és a dir, la persona no té autocontrol sobre la conducta, que a més li ocasiona dependència, síndrome d'abstinència i una afectació significativament negativa en la seva vida social, laboral i familiar.
Les addiccions conviuen en la majoria dels casos amb altres trastorns (depressió, ansietat, esquizofrènia, etcètera) i cal treballar no només l'addicció, sinó també la seva causa.
Novetat!
A Badalona Psicòlegs oferim un servei psicoterapèutic entorn de les addiccions, dut a terme per un professional qualificat i amb anys d'experiència en la matèria, mitjançant la teràpia motivacional breu, amb la qual, en cinc sessions, la persona experimenta un canvi significatiu respecte a la seva addicció. Considerem essencial l'especialització en addiccions i per aquest motiu disposem del millor professional del sector.Trastorns per disminució de la ingesta
Rebuig alimentari: entenem com a rebuig alimentari la necessitat de deixar de menjar, de no acceptar aliments per nodrir-se i la falta de sensació de gana.
El rebuig alimentari és un símptoma que es pot presentar en diferents casos clínics i a qualsevol edat (personalitats psicopàtiques, sociopaties, paranoia, esquizofrènia, depressió, trastorn fòbic —per exemple, la por d'ennuegar-se—, etcètera).
Anorèxia nerviosa: l'anorèxia nerviosa es caracteritza pel desig irrefrenable d'estar prim/prima i, per tant, per la resistència a menjar o a retenir el que s'ha ingerit. Sol presentar autolimitacions dietètiques extravagants i exagerades, conductes d'evitació (deixar de sortir per evitar menjar en restaurants, amb amics o amb la família…), percepció distorsionada de la imatge corporal i una por intensa d'engreixar-se.
Hi ha diferents formes d'expressió de l'anorèxia: la de tipus restrictiu, en què la persona no recorre regularment a afartaments o purgues, i la de tipus compulsiu/purgatiu, en què la persona recorre regularment a afartaments o purgues.
Trastorns per excés d'ingesta
Bulímia nerviosa: en el cas de la bulímia nerviosa, la persona presenta un desig irrefrenable de menjar en excés, vòmits (per evitar els efectes que engreixen dels aliments), ús de laxants, diürètics, edemes, fàrmacs, dejuni i exercici, por d'engreixar-se i, generalment, les persones amb bulímia deriven en obesitat.
En la bulímia nerviosa trobem dos tipus diferenciats: el tipus purgatiu, en què la persona es provoca el vòmit i utilitza laxants, diürètics o edemes, i el tipus no purgatiu, en què fa altres tipus de conductes de compensació com el dejuni o l'exercici.
Potomania: entenem per potomania la ingesta excessiva de líquids, generalment aigua. Sol ser comú que en casos d'anorèxia hi hagi una ingesta abusiva de líquids, cosa que pot confondre el diagnòstic.
En el cas de la potomania, cal fer un diagnòstic diferencial respecte de la diabetis.
Trastorn per afartament
Obesitat: incorporem l'obesitat dins dels trastorns per afartament perquè un dels efectes o conseqüències dels trastorns per afartament és l'obesitat. Per considerar que hi ha un trastorn per afartament, cal que es produeixin episodis recurrents d'afartament (ingesta, en un període de temps curt, d'una quantitat de menjar anormal i sensació de pèrdua de control), un malestar profund en recordar l'afartament, i que es produeixin de mitjana com a mínim 2 dies a la setmana durant 6 mesos. Els afartaments no s'associen a estratègies compensatòries (exercici, dejunis…).
Trastorn de característica obsessiva pel físic
Vigorèxia: la vigorèxia es caracteritza per la preocupació excessiva pel físic i el perfeccionisme corporal, fins a arribar a l'obsessió. Les persones vigorèxiques se senten petites i febles encara que el seu cos sigui exagerat per a la seva talla corporal (distorsió de la percepció de la imatge). Fan exercici físic de manera compulsiva i exagerada. Falta de control. En les seves converses solen predominar els temes del pes i el físic. Generalment, segueixen una alimentació proteica i consumeixen productes per a esportistes, i eliminen els hidrats de carboni de la dieta. Poden ser consumidors habituals d'anabolitzants o esteroides.
Pel que fa als efectes «secundaris»: irritabilitat, deteriorament físic, alteració del son, depressió, agressivitat, impotència sexual i descens de la capacitat intel·lectual.
Trastorn per la qualitat de l'alimentació
Ortorèxia: l'ortorèxia es caracteritza per una conducta obsessiva per seguir una alimentació sana (control exhaustiu i estricte dels components dels aliments). Limiten o eviten la carn vermella, els ous, els làctics, els greixos i els sucres. Consumeixen aliments ecològics. Organitzen les seves dietes diàriament i hi dediquen 3 hores o més, analitzant els components de cada aliment. Sol ser habitual l'aïllament social per evitar els àpats. Presenten una falsa autoestima i es consideren millors que la resta perquè afirmen que tenen una vida millor i més sana. Així mateix, presenten nivells alts de dopamina i baixos de serotonina, cosa que causa un excés d'eufòria i nivells alts d'ansietat. I si trenquen les seves «regles», se senten culpables.
Trastorns qualitatius de l'alimentació
Pica o al·lotriofàgia: TCA centrat en la ingesta de substàncies no nutritives. És una conducta anormal a partir dels 18 mesos d'edat i, generalment, si persisteix en la infància tendeix a desaparèixer en l'adolescència. En adults es pot presentar amb psicosi, retard mental i síndromes demencials. És important tenir en compte que la ingesta de substàncies no nutritives dona lloc a complicacions mèdiques com l'obstrucció intestinal, la intoxicació i la infecció parasitària.
Mericisme o ruminació: present entre els 3 i els 12 mesos d'edat i, en casos excepcionals, en infants i adolescents, tot i que hi ha casos en adults. Es caracteritza per la regurgitació repetida de l'aliment, que desemboca en una pèrdua de pes.
Com protegim la confidencialitat?
La llei protegeix la privacitat de les comunicacions entre el client i el terapeuta sota el codi deontològic del psicòleg, tal com figura en els articles següents:
Article 38
En l'exercici de la seva professió, el/la psicòleg/psicòloga mostrarà un respecte escrupolós pel dret del client a la seva intimitat. Únicament recollirà la informació estrictament necessària per a l'acompliment de les tasques per a les quals ha estat requerit, i sempre amb l'autorització del client.
Article 39
La informació que el psicòleg recull en l'exercici de la seva professió està sotmesa al dret i al deure de secret professional, del qual només n'està eximit pel consentiment exprés del client o per supòsits legals.
Article 41
Quan l'avaluació o la intervenció psicològica es produeix a petició del mateix subjecte de qui el/la psicòleg/psicòloga obté informació, aquesta només es pot comunicar a terceres persones amb l'autorització prèvia expressa de l'interessat i dins dels límits d'aquesta autorització.
Article 42
Quan aquesta avaluació o intervenció l'ha sol·licitada una altra persona —jutges, professionals de l'ensenyament, pares, ocupadors o qualsevol altre sol·licitant diferent del subjecte avaluat—, aquest últim o els seus pares o tutors tindran dret a ser informats del fet de l'avaluació o intervenció i del destinatari de l'informe psicològic consegüent. El subjecte d'un informe psicològic té dret a conèixer-ne el contingut, sempre que no se'n derivi un perjudici greu per al subjecte o per al/la psicòleg/psicòloga, i encara que la sol·licitud per fer-lo l'hagin feta altres persones.
Article 43
Els informes psicològics fets a petició d'institucions o organitzacions en general, a part del que s'indica en l'article anterior, estaran sotmesos al mateix deure i dret general de confidencialitat abans establert, i tant el/la psicòleg/psicòloga com la instància sol·licitant corresponent estan obligats a no difondre'ls fora del marc estricte per al qual es van recollir. Les enumeracions o llistes de subjectes avaluats en què hagin de constar els diagnòstics o les dades de l'avaluació i que altres instàncies requereixin al psicòleg a l'efecte de planificació, obtenció de recursos o altres s'hauran de fer ometent el nom i les dades d'identificació del subjecte, sempre que no siguin estrictament necessaris.
Article 44
El/la psicòleg/psicòloga no s'ha de servir mai de la informació adquirida professionalment ni en benefici propi o de tercers ni en perjudici de l'interessat.
Article 45
L'exposició oral, impresa, audiovisual o d'un altre tipus de casos clínics o il·lustratius amb finalitats didàctiques o de comunicació o divulgació científica s'ha de fer de manera que no sigui possible identificar la persona, el grup o la institució de què es tracta. En cas que el mitjà utilitzat per a aquestes exposicions comporti la possibilitat d'identificar el subjecte, en caldrà el consentiment previ explícit.
Article 46
Els registres escrits i electrònics de dades psicològiques, entrevistes i resultats de proves, si es conserven durant un cert temps, ho seran sota la responsabilitat personal del psicòleg en condicions de seguretat i secret que impedeixin que persones alienes hi puguin tenir accés.
Article 47
Per a la presència, manifesta o reservada, de terceres persones innecessàries per a l'acte professional, com ara alumnes en pràctiques o professionals en formació, es requereix el consentiment previ del client.
Article 48
Els informes psicològics han de ser clars, precisos, rigorosos i intel·ligibles per al destinatari. Hi han de constar l'abast i les limitacions, el grau de certesa que l'informant tingui sobre els diversos continguts, el caràcter actual o temporal i les tècniques utilitzades per elaborar-los, i en tot cas les dades del professional que l'emet.
Article 49
La defunció del client, o la seva desaparició —en el cas d'institucions públiques o privades—, no allibera el psicòleg de les obligacions del secret professional.